Des de sempre els més grans han cantat i han fet jugar als menuts de les cases amb cançonetes i jocs curts que han anat passant de generació en generació.
Els jocs de falda són el primer contacte que tenen els infants amb la música i la literatura i, alhora una font de saviesa popular enorme. És per això que m'agradaria que aquest bloc servís com a lloc de trobada per a totes aquelles mares i pares que volen compartir la magnífica experiència dels jocs de falda amb els seus fills i filles.
Espero aconseguir-ho! Espero que m'hi ajudeu (pipaopopa@gmail.com)!

divendres, 8 d’abril del 2011

Baldim, Baldom

Baldim, baldom,
les campanes de Salom,
toquen a terra i fan bim bom.
Lo rei s'ha mort, l'enterrarem
a les tombes del convent,
si no hi cap, li tallarem lo cap
si no hi entre, li tallarem lo ventre,
si no hi seu, li tallarem lo peu.
I si no,
li farem
marramiu marrameu!


Ens asseurem l'infant a la falda mirant cap a nosaltres i li agafarem les mans.

Cada estrofa, com si fos una campana, anem balancejant l'infant endavant i endarrere. Cada cop que diuen una part del cos es fa el gest amb la mà de tallar-la (i s'aprofita per fer una mica de pessigolles). Al final, quan diem marramiu marrameu, se li fa pessigolles per tot el cos.




Aquesta cançó me l'ha fet conèixer l'Onavis, una seguidora dels meus blocs, a través de la seva sogra que és qui en aquesta ocasió dóna la veu al vídeo. Així que, gràcies a aquesta Padrina de Les Borges Blanques. Ha estat molt amable.

Nyigo, nyago

Nyigo, nyago
calces de paper,
lo xicot del sastre
fa de sabater.
Al castell!
Al castell!

Aquesta és una cançó per a nens ja crescudets, concretament que ja sàpiguin aguantar-se drets i caminar, ja que es balla agafats de les mans en rotllana seguint el ritme de la cançó tot fent amb els braços moviments cap al pit i cap enfora. Quan diem "Al castell! Al castell!" Farem uns salts ben amunt.

Té un component divertit al parlar de calces que als més granadets sempre els fa gràcia. És ideal per ballar-la amb els cosins grans ja que uns als altres es fan riure.





Aquesta cançó me l'ha ensenyat la sra. Pilar Gregori de la comarca de La Noguera a qui li estic molt agraïda.

dijous, 7 d’abril del 2011

Mans Manetes

Mans manetes
Cucuruetes,
Mans manons
Cucuruons!

Per a fer la cançó ens posarem el petit a la falda cara a cara i li agafarem les mans tot cantant la cançó i picant de mans. Quan diguem "Cucuruons!" li farem una carícia a la cara amb les seves pròpies mans.

Està pensada per nens molt petitons.






Aquesta cançó me la va ensenyar la Sra. Josefa Nosàs de la comarca de la Noguera. Gràcies!